dimecres, 17 de juliol del 2013

EL PROJECTE REFLEXIONART

Aquesta iniciativa és una experiència de formació- acció, que va sorgir com a experiència pilot l’any 2009 del grup de treball de Llenguatges Artístics del Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona.
El seu objectiu principal és unir institucions culturals i centres educatius per treballar reflexivament sobre un tema comú a partir del patrimoni artístic.

El treball de les institucions
Els departaments d’educació dels museus i institucions culturals de la ciutat es van posar a treballar de forma col·laborativa coordinats per Lluís Vallvé del Consorci d'Educació de Barcelona . Es tractava de mirar el patrimoni que guarden amb el filtre del tema proposat. En la primera experiència es va tractar el tema del gènere i la seva construcció. D’aquesta mirada va sorgir un arxiu que posava de costat patrimoni de característiques i èpoques ben diverses al servei de l’exploració del tema.

Projecte de l'escola Pràctiques 2

dimecres, 29 de maig del 2013

Les escoles participants presenten les pràctiques



Avui les escoles participants han presentat els seus projectes. La manera d'organitzar-se ha estat diversa en funció de la tasca docent que desenvolupa cada mestre dins de cada centre. A vegades l' equip de l'escola ha pogut treballar en un mateix projecte i a vegades han desenvolupat propostes diferents. Tots els grups han disposat d'un mes de temps i de l'opció de fer tutoria amb els formadors. Dels  exercicis  presentats el formador només ha tutoritzat de forma directa  a 2 escoles  i ha mantingut correspondència a petició dels alumnes aproximadament amb un 50%.

Podeu consultar els treballs presentats a la pestanya projectes de les escoles. Cal tenir en compte però que les presentacions que trobareu són en molts casos només el suport d'una explicació molt més àmplia que han fet els alumnes durant la presentació oral.

dijous, 23 de maig del 2013

Fem una pràctica senzilla

Al llarg del seminari hem fet una proposta metodològica i hem vist com a exemple el projecte que van fer el MNAC i l’escola Mestre Morera.

Hem construït i hem viscut en grup com podria ser una seqüència de recerca sobre el tema de l’amistat utilitzant els referents que ens ofereix el patrimoni artístic, i diferents llenguatges expressius plàstic, corporal, oral i escrit.

La nostra proposta és que feu l’ intent de construir una seqüència vosaltres sobre aquest mateix tema i la poseu en pràctica amb els vostres alumnes.

Podeu seguir aquest esquema...
Feu primer un esquema del projecteUs podeu basar en l’esquema que us va explicar Lluís en les primeres sessions del qual us vaig fer arribar un document més desenvolupat d’aquest esquema inicial :


En aquest link del web del museu podeu trobar l’exemple que varem desenvolupar amb l’escola Mestre Morera referent al gènere.



Per fer el vostre desenvolupament:
-Podeu treballar en grup (per escoles, nivells , afinitats ..).


-El tema base pot ser el mateix que hem treballat a la formació ( l’amistat, els afectes ) però en funció de l’edat dels nens i nenes ho haureu de portar al seu terreny de manera que sorgeixi d’un problema o una pregunta que sigui significativa per a ells.

-No té perquè ser un projecte molt extens. És millor fer alguna cosa més modesta i que podeu practicar tots els passos de la recerca.

-En la vostra pràctica haurien de poder estar tots els ingredients d’un procés de creació (veure esquema més amunt ). A les sessions hem fet pràctica de tots ells.

-Plantegeu-vos uns objectius i construïu un esquema flexible de recerca.


-Feu conscients quines competències i quines competències i quines àrees del coneixement esteu activant amb el vostre projecte.

-Els referents artístics alguns poden ser els que hem treballat a la formació perquè teniu la informació que us he ant enviant a l’abast . Però podeu afegir d’altres referents del MNAC o d’altres museus o d’altres àmbits que penseu que poden ser propers als alumnes .En aquest cas documenteu bé els referents que utilitzeu. Podeu trobar les col·leccions del MNAC i d’altres museus del món a través de la xarxa : http://art.mnac.cat/?&lang=ca

-Recordeu que a nivell d’expressió hem treballat diferents llenguatges (plàstic, corporal, llengua oral ...)

-Documenteu el procés de treball. Si us calgués un becari del Departament d’Educació es podria desplaçar a l’escola per documentar (fotografiar, filmar.. ) la vostra feina. Podria estar disponible sota demanda alguns dimecres, dijous o divendres.

-Prepareu una petita presentació.



Calendari tutories:
-Us puc fer tutoria al MNAC si ho necessiteu els dimarts a la tarda de 16:30 a 19h
(sempre que ho acordem per correu electrònic )

- Cal que porteu el vostre esquema de projecte o me l’envieu abans

Dimarts 30 d’abril
Dimarts 7 de maig
Dimarts 14 de maig
Dimarts 21 de maig

Dimarts 28 de maig – presentació de la vostra pràctica als formadors i a la resta del grup.

Es tractaria de fer una presentació senzilla de l’esquema que heu seguit, del procés i resultat de la vostra recerca.

dimecres, 17 d’abril del 2013

Els escenaris de la colla dels modernistes. Un recorregut urbà .

Les obres de la colla dels modernistes que varem conèixer en la sessió anterior ens han donat peu a trepitjar territori i anar a la trobada del  patrimoni més enllà dels espais del MNAC.


El nostre recorregut ens ha portat a:

El Museu Picasso


Al MNAC varem veure com el  jove Picasso és un dels personatges que dibuixa Ramon Casas  en la galeria de retrats que va exposar a la Sala Parès.

De la mà de Maria Alcover del Servei Educatiu d’aquest museu hem seguit el rastre d’aquesta colla d’amics i hem descobert una col·lecció de dibuixos de Picasso fets entre l’any 1899 i 1900 on retrata a Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo o Pere Romeu.
També hem conegut  a través de l’exposició Orígens, la primera de les tres que es faran amb motiu del cinquantenari del museu, la importància cabdal que va tenir l’amistat entre Picasso i Sabartés per a la creació d’aquesta institució.


La Sala Parés

Aquesta sala, la primera galeria d’art que es va obrir a la ciutat de Barcelona, va acollir durant més de 20 anys una exposició anual de tres dels  amics de la colla: Rusiñol, Casas i Carasó. Per altra banda va ser el primer espai de la ciutat on un joveníssim Pablo Picasso va exposar una col·lecció de pastels conjuntament amb Ramon Casas.




Els Quatre Gats

Hem visitat  aquest espai de reunió de la colla dels modernistes. L’antiga cerveseria cabaret dels Quatre Gats es va inaugurar al 1897 als baixos de la casa Martí, un edifici modernista de l’arquitecte Puig i Cadafalch al carrer Montsió de Barcelona. Dirigit per Pere Romeu, era un local de trobada d’artistes on es feien tertúlies literàries, espectacles diversos, concerts , exposicions... Aquí es van reunir modernistes de diferents generacions: pintors com Ramon Casas, Rusiñol, Picasso o Miquel Utrillo , músics com Granados i Albèniz ...

Durant un temps es va publicar la revista Quatre Gats que comptava amb la col·laboració d’alguns d’aquests artistes.

dimarts, 9 d’abril del 2013

La colla (1)

Per treballar aquest aspecte de l’amistat hem triat una sèrie d’obres d’art que posen en escena  colles d’amics molt distants en el temps:

Jesús i els seus apòstols: una colla de fa 2000 anys a taula 


En aquesta obra hem  observat dos aspectes:
-A partir de l’anàlisi de  la representació hem anat les fonts textuals dels evangelis per identificar quina havia utilitzat l’artista. Es tracta d’un episodi molt interessant pel tema que estem estudiant perquè en aquesta escena es fa palesa una traïció.

-També hem analitzat la composició, la distribució dels personatges, la gestualitat i l’actitud corporal que mostren per intentar identificar els diferents rols dins del grup.

La colla dels modernistes. L’amistat de Santiago Rusiñol i Ramón Casas i el seu cercle d’amics



A partir de les obres de Rusiñol , Casas i l’escultor Clarasó hem conegut a alguns dels personatges que formaven part d’aquesta colla ( Pere Romeu que apareix amb Casas al tàndem i al cotxe , l’escultor  Clarasó, company d’exposicions a la sala Parés, Utrillo i el músic Erick Satie  retratats per  Casas i Rusiñol  durant els anys que comparteixen a París, la Pintora i model Suzanne Valadon i un jove Picasso retratat per Casas ... ).

Ens hem apropat  a aquesta colla d’ apassionats de l’art i hem conegut  les d’activitats que compartien, els seus espais de reunió, les revistes i els diaris on explicaven les seves idees i  les seves aventures artístiques i vitals.

Tot això ens ha portat a interrogar-nos sobre les activitats que ens agrada compartir amb la nostra colla.

Dones amigues


Naixement de la mare de Déu, Taller de Pere García de Benavarri, Cap a 1475

A través d’aquestes dues obres de la col·lecció de gòtic que representen el naixement de la mare de Déu ens hem apropat a un espai femení on dones de diferents generacions, condició, i grau d’experiència  es fan costat davant d’un esdeveniment molt important en la vida de les dones com és l’ infantament.

A la segona part de la sessió  Brisa ens ha proposat  una exploració a través del cos i el moviment  al voltant dels rols que adoptem  dins d’un grup.


Com a conclusió de la sessió : hem muntat per grups una breu representació que recull l’experiència que hem fet i que mostra diferents tipus de relacions i rols de grup.


dimarts, 19 de març del 2013

Ser amic d’un altre. Parelles d’amics (2).

Continuem coneixent parelles d’amics. Avui hem explorat aquestes tres obres d’art a les sales del museu...


En aquest cas es tracta de l’amistat que uneix als pintors amb els personatges retratats. Les dues obres destinades a aquesta finalitat son dues obres de la col·lecció Cambó
de Maurice Quentin de la Tour i  de Fragonard . Aquests dos retrats, situats l’un al costat de l’altre, a la mateixa sala del museu, són molt diferents a nivell tècnic, expressiu i temàtic.

A partir de l’obra del Greco, de l’any 1590-1600, i de la història dels dos personatges bíblics Sant Pere i Sant Pau, abordem les següents qüestions: Es pot ser amic d’un altre i pensar diferent ?

A través de l'observació de la gestualitat i l’expressió corporal dels models d'aquestes tres obres podem intuir  personalitat dels personatges retratats. En el cas dels retrats individuals també hem analitzat a partir de l'observació i de documentació la relació entre l'artista i el model, en el cas de St Pere i St Pau  la relació que existeix entre ells.

A partir de l'observació que hem fet, proposem apropar-nos d'una manera diferent als retrats mutus de dos amics artistes:  Santiago Rusiñol i Ramon Casas. Sense mostrar les obres finals, fragmentem els retrats: Separem la figura del fons, seleccionem diferents objectes i detalls que aportin significat. Repartim un fragment a cada parella d'alumnes. Cada grup explica  allò que ha descobert del personatge retratat a través del seu fragment. Posem en relació els fragments de cada retrat  i completem entre tots la imatge global.
Retrat de Santiago Rusiñol, Ramon Casas, 1889, Col.lecció particular.
Ramon Casas velocipedista, Santiago Rusiñol, 1889, Col.lecció Banc de Sabadell.

En la segona part de la sessió fem dues propostes de taller plàstic.

Taller 1- Retratar l’amic.
Com podem retratar al nostre amic o amiga? Quines consignes podem donar per facilitar aprendre a mirar?



Taller 2- L’amistat com a construcció d’un paisatge comú. 
Treball per parelles. Cada membre de la parella tria la imatge d’un paisatge: si fossis un paisatge, quin series?
Construïm, prenent com a punt de partida les imatges que cadascú ha portat, un paisatge comú que té una mica de tots dos; un espai còmode per trobar-nos.

Exploració inicial: Abans de llançar-se a l'elaboració del paisatge comú cal fer un treball previ per conèixer el paisatge de l'altre:
-Una exploració cromàtica (palleta de colors dels dos paisatges ).
-Anàlisi del  tipus de línies predominants (direccionalitat,  intensitat, tipus de traç ). Amb els nens més petits ho podeu fer treballant amb un retolador permanent sobre un full de plàstic transparent que podeu superposar sobre el paisatge que heu triat. També ho podríeu fer projectant el paisatge i treballant amb cinta adhesiva de colors sobre la paret.
-Per últim analitzem les textures predominants i les formes.

Aquesta exploració té el mateix valor que el resultat final. Es pot treballar tot en un  gran full, o en fulles separades .Aquest treball previ s'ha d'associar al paisatge final de forma entenedora i suggerent.

La realització final es fa en un full de gran format, on a banda i banda es col·loquen els paisatges triats. L' espai entre aquests dos es el lloc on es realitza gràfica o pictòricament el  paisatge  comú. A partir del treball d’exploració previ que hem fet, i posant-nos d’acord amb el nostre amic o amiga, dissenyem aquest paisatge de trobada que uneix els dos universos personals representats per cadascun dels paisatges. Aquest lloc comú reunirà una combinació d’aspectes (colors, línies, formes, textures...) que havien sortit en l'exploració inicial.

Aquest tipus de proposta promou l'observació, l’intercanvia i l'escolta activa de l'altre, arribar a acords per col·laborar en un projecte comú



Variacions de la proposta. Serieu capaços de fer un procés semblant des del cos i el moviment ? Podríem posar música als nostres  paisatges i després construir una coreografia amb el nostre amic o amiga a partir dels elements predominants en  tots dos paisatges. es tracta de traslladar l'exploració que hem fet a nivell plàstic a una recerca a nivell de moviment.

dimarts, 12 de març del 2013

Ser amic d’un altre. Parelles d’amics

Avui hem explorat aquestes dues obres de l'artista Ramón Casas  a les sales del museu...


Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem, Ramon Casas, 1897
Ramon Casas i Pere Romeu en un automòbil, Ramon Casas, 1901

Aquestes dues pintures, que posen de manifest l’amistat entre Ramon Casas i Pere Romeu, ens han  portat a preguntar-nos sobre allò que ens agrada fer i compartir amb els nostres amics.

A la segona part de la sessió, Brisa, ens ha fet una proposta de treball corporal per explorar les relacions que establim amb els altres. Hem fet exercicis que ens han permés experimentar diferents maneres de comunicar-nos  amb els altres  i hem observat les sensacions que  ens produeixen  diferents persones. Hem jugat a ser contingut i contenidor en l’exercici “pot i mel”. Hem sentit  i escoltat al company o companya a través de la seva esquena. D’aquesta escolta mútua ha partit una dansa, un moviment propi que hem experimentat  amb diferents ritmes, del més intimista al més energètic i centrífug. Hem treballat algunes paraules clau de la nostra llista inicial de l’amistat: recolzament, complicitat, diversió, empatia, intimitat, diàleg, comunicació, intercanvi... En finalitzar el treball hem posat en comú l’experiència.

dimarts, 26 de febrer del 2013

Ser bon amic d'un mateix

Com ens sentim quan estem sols ? La soledat és sempre negativa? Es pot tenir un bon amic en un mateix? Quins són els espais que triem per estar bé  nosaltres sols?

Explorant les obres d’art que us proposem a continuació podreu reflexionar sobre aquestes i d’altres qüestions. Meditar, estudiar, escriure, pregar... retrobar-se amb la natura  o amb el silenci de l'estudi omple el temps d'alguns personatges representats als quadres del museu. I per nosaltres, com és el nostre temps i els nostres espais  de “solitud volguda”?


D'esquerra a dreta, de d'alt a baix:

A través de l’expressió corporal i plàstica, Brisa Esteve ens proposa explorar la nostra manera d’estar al món. Prendre consciència del nostre cos i dels nostres peus plantats a la terra, percebre la nostra manera de caminar com una metàfora de la nostra actitud en front la vida.

Interioritzant la informació que hem tret d’aquesta experiència plasmem plàsticament el nostre lloc en el món a través dels nostres peus. Treballant en grup posem en moviment els imputs que ens arriben de la nostra obra i de les obres dels nostres companys. En acabar aquest exercici posem en comú l’experiència.


Trobar un  bon amic en un mateix, suposa tenir un bon coneixement d'un mateix. Significa a més a més adonar-se de que nosaltres també som amics per als altres i com a tals els oferim allò que som.

dimarts, 19 de febrer del 2013

Comencem la recerca sobre l'amistat


Amistat. Juguem a definir aquest concepte a través del llenguatge verbal. Elaborem uns llistats de paraules clau i  paraules oposades. També anotem les preguntes que ens fem sobre el tema.
En la segona part de la sessió fem l'exercici de traslladar aquest concepte a un material. Triem el fang. Interpretem les peces dels companys. Els hi posem un títol a partir del que ens inspira la seva observació.

dimarts, 5 de febrer del 2013

Fer recerca a través de les arts

A la primera part de la sessió Lluís ens ha presentat el model de recerca artística que varem seguir pel projecte Reflexiorat –Tutories d’art. L'esquema funcional és el següent:


A la segona part  hem presentat un exemple de desenvolupament de recerca que varem fer conjuntament el MNAC i l’Escola Mestre Morera, sobre el tema del gènere.

dimarts, 29 de gener del 2013

Iniciem el seminari


Hem començat el seminari. Lluís Vallvé ha conduït  la primera sessió explicant als participants en que va consistir el projecte Reflexionart:Tutories d’Art. Aquesta iniciativa va néixer del treball col·laboratiu del Grup de Llenguatges Artístics del Consell de Coordinació Pedagògica que aplega als Departaments d’Educació d' Institucions artístiques de la ciutat i un grup d'escoles. Per saber-ne més podeu consultar aquesta presentació:



En la segona part de la sessió tots els participants ens hem presentat a través d’una obra d’art que hem triat a les sales d’art modern.

Si voleu conèixer el grup a partir de la seva selecció d’obres feu una ullada a aquesta presentació: