Com ens sentim quan estem sols ? La soledat és sempre negativa? Es pot tenir un bon amic en un mateix? Quins són els espais que triem per estar bé nosaltres sols?
Explorant les obres d’art que us proposem a continuació podreu reflexionar sobre aquestes i d’altres qüestions. Meditar, estudiar, escriure, pregar... retrobar-se amb la natura o amb el silenci de l'estudi omple el temps d'alguns personatges representats als quadres del museu. I per nosaltres, com és el nostre temps i els nostres espais de “solitud volguda”?
D'esquerra a dreta, de d'alt a baix:
A través de l’expressió corporal i plàstica, Brisa Esteve ens proposa explorar la nostra manera d’estar al món. Prendre consciència del nostre cos i dels nostres peus plantats a la terra, percebre la nostra manera de caminar com una metàfora de la nostra actitud en front la vida.
Interioritzant la informació que hem tret d’aquesta experiència plasmem plàsticament el nostre lloc en el món a través dels nostres peus. Treballant en grup posem en moviment els imputs que ens arriben de la nostra obra i de les obres dels nostres companys. En acabar aquest exercici posem en comú l’experiència.
Trobar un bon amic en un mateix, suposa tenir un bon coneixement d'un mateix. Significa a més a més adonar-se de que nosaltres també som amics per als altres i com a tals els oferim allò que som.
Trobar un bon amic en un mateix, suposa tenir un bon coneixement d'un mateix. Significa a més a més adonar-se de que nosaltres també som amics per als altres i com a tals els oferim allò que som.